Únic

Tot el que vivim
és un fenomen únic:
aprofitem-lo.

No t’he vist d’ençà que dorms
però no vull destorbar cap dels teus somnis.
No he escoltat la teva veu
des del dia en què em digueres adéu.
Però et guardo en un calaix tancat amb clau.
Sé que, arrossegat pel temps,
et desfàs lentament sota terra.
Sota un mar inhòspit, insípid,
on la penombra del silenci descriu versos,
on el temps relata vides,
on les vides esdevenen eternes.